Cor de Cambra Ad Libitum / Lucentum XVI - Strela do dia
29 Festival internacional de Música Antiga i Barroca de Peníscola (Producció de l'Institut Valencià de Cultura, Diputació de Castelló i Ajuntament de Peníscola)
Castell del Papa Luna
Procedència: València
Divendres 26 de juliol
22.30h
Preu: 12€
Ficha artística
Cor de Cambra Ad Libitum
Francesc Gamón, direcció del cor
Solistes del Cor de Cambra Ad Libitum:
Mireia Poveda, soprano
Patricia Felicitas Kemmer, soprano
Lucía Gandía, mezzosoprano
Adrián Lozano, tenor
Josep Barberá, baríton
Abel Nicolae, baríton
Lucentum XVI
Pere Saragossa, xeremies i direcció musical
Laia Puig, xeremia i ney
Gebhard David, cornettos
Elies Hernandis i Ricardo Ortiz, sacabutxos
Carles Vallès, flautes i baixó
Adrià Gràcia, orgue positiu
Marc Vall, percussions
Ad libitum
Ad Libitum és el cor de cambra de l’Escola Coral Veus Juntes (Quart de Poblet, València), integrat per joves amb una sòlida formació musical i vocal. El seu repertori abraça des de la polifonia clàssica fins les creacions del segle xxi, tant a cappella com amb acompanyament instrumental. Ha interpretat El Messies d’Händel en versió íntegra en diverses ocasions, així com altres grans obres com ara La Passió segons Sant Mateu de Bach, Vesperae solennes de Confessore i Rèquiem de Mozart, el Magnificat de Rutter i el ballet Les Biches de Poulenc. Va debutar com a cor d’òpera a La Flauta Màgica i ha oferit concerts en importants auditoris i en espais històrics, com ara el Castell de Manzanares El Real (Madrid) o la basílica de Santa Maria del Popolo de Roma (Itàlia). Ha participat com agrupació resident al festival Early Music Morella (2019), sota la direcció de Marco García de Paz, i a l’Acadèmia de Capella de Ministrers. Els últims anys ha interpretat el Officium defunctorum de Tomás Luis de Victoria, en col·laboració amb el grup especialitzat en música antiga Musica Ficta, sota la direcció de Raúl Mallavibarrena, i ha participat en la representació teatral Èdip rei, de la companyia Bambalina Teatre Practicable, en el context de la 40a edició del festival Sagunt a escena i baix la direcció de Jaume Policarpo.
Compta al seu palmarès amb alguns dels premis més importants del panorama nacional, d’entre els quals destaquen el Gran Premi Nacional de Cant Coral (2017 i 2023), el primer premi, el premi del públic i el premi especial firacor al Certamen Coral Fira de Tots Sants de Cocentaina (2015 i 2016), el primer premi al Certamen Coral d’Ejea de los Caballeros (2022), el segon premi al Concurs Nacional de Corals Antonio José de Burgos (2015), el segon premi Lira Marinera de Plata al Certamen de la Cançó Marinera de San Vicente de la Barquera (2014 i 2016) i la menció d’honor al Certamen Internacional d’Havaneres i Polifonia de Torrevieja (2016). El seu primer disc –Esencia– ha estat guardonat amb el Premi del Públic als Premis Carles Santos de la Música Valenciana 2020.
Lucentum XVI
Grup de ministrers dirigit per Pere Saragossa, creat per a interpretar i difondre el ric i variat repertori musical del Renaixement. Les bandes d’instruments de vent, amb el nom d’alta capella, es van estendre per ciutats i viles d’Europa als segles xv i xvi. La funció principal dels ministrers dins de la litúrgia era la d’acompanyar la música vocal, doblant les veus. En l’àmbit civil, l’alta capella s’encarregava d’interpretar danses, cançons populars, i les peces èpiques o d’amor d’origen cortesà i popular.
Entre les actuacions de Lucentum xvi destaquen les realitzades a Bari i Molfetta dins del Festival Anima mea de la Puglia (Itàlia), Vespres Musicals del Monestir de Pedralbes a Barcelona, Festival de Música Antiga dels Pirineus, Festival Serenates de la Universitat de València, Festival de Música Antiga de Morella, Clásicos en la Frontera a la Ribagorça, Festival de Músicas Contemplativas de Santiago de Compostela, Festival de Música Sacra de Benicàssim, Festival de Música Antiga i Barroca de Peníscola.
En 2021 han publicat el primer treball discogràfic amb el títol El Cantoral del Monestir de Santa Maria de la Murta d’Alzira, disc del que la crítica especialitzada ha dit «La ejecución es absolutamente exquisita, llena de equilibrio en las excelentes voces y los instrumentos (…). El disco es una joya, tanto por la interpretación como por la inédita y bella polifonía y por la documentación.» (Manuel de Lara Ruiz, Revista Scherzo, juny 2021).
Pedro Salinas Robles
Pedro Salinas Robles va estudiar clarinet a la seva natal Requena i els conservatoris de Buñol, València i Rotterdam. En aquest últim conservatori, a més de graduar-se en clarinet (cum laude) amb Ab Vos i Walter Boeykens, es gradua en direcció d’orquestra (excel·lent) amb Dan Admiraal i Arie van Beek.
Ha dirigit com a titular, entre d’altres, les bandes Ateneu Musical de la Vila Joiosa, Muro d’Alcoi, Requena i Benidorm; i com a diirector convidat, la Jove Orquestra de la Comunitat Valenciana, Netherland Studenten Kamer Orkest, Banda Municipal de Palma de Mallorca, Orquestra Simfònica del Conservatori de Rotterdam. A més, és professor de l’Orquestra del Conservatori Professional Municipal de Benidorm.
Des de 2020 es dedica plenament a la composició, realitzant una intensa activitat fruit de la qual ha rebut el 2021 una Menció Especial al Concurs Internacional de Composició per a banda de Nova Ligure a Itàlia, un 3er premi al Concurs Internacional de Composició per a Quartets de Corda de la Universitat Tecnològica de Mara a Malàisia per la seva obra Pandemic Tales i, el 2022, un 2n premi en la modalitat d’Orquestra Simfònica al Concurs Internacional de Composició de Viena (Àustria) que organitza el Conservatori Franz Schubert; i un 4rt premi del concurs internacional de composició Maestros Vision Awards a Pequín (Xina).
El Cor de cambra Ad libitum, guanyadors del Gran Premio Nacional de Cant coral 2023, junt al grup renaixentista Lucentum XVI, ens proposen un programa dedicat a la presència femenina en les cantigues des del segle XIII fins als nostres dies. El concert partirà d’una selecció de cantigues de Santa Maria d’Alfons el Savi i recorrerà diferents col·leccions de polifonia medieval i renaixentista i del primer barroc, amb obres d’excel·lents compositores com van ser Maddalena Casulana, Francesca Caccini i Barbara Strozzi. El salt fins als nostres dies el farem amb una cantiga polifònica (o motet) de nova creació encarregada a Pedro Salinas Robles. La seua obra utilitza el tema de la cantiga Como gradecer ben-feito (CSM 235), obra que recrea l’estada d’Alfons X a la ciutat de Requena, on a l’agost de 1273, a més de trobar-se amb Jaume I, va emmalaltir greument i, essent miraculosament sanat i lliurat de la mort per la intervenció de la Mare de Déu.
Programa
800 anys de cantigues de dona.
ليلة رائعة / Una nit meravellosa / Laylat rayiea, moaxaja, Nuba Garîbat Al-Huseyn [Bitâyhî
Como gradecer ben feito é cousa que muito val, de les Cantigues d’Alfons X el Savi [CSM 235]
Santa Maria Strela do dia, cantiga d’Alfons X [CSM 100]
Imperayritz de la ciutat joyosa, Llibre vermell de Montserrat (1399)
La Fille Guillemin, ballo anònim dels cançoners de Montecassino (1480-90) i El Escorial (1435-1460)
Propinan de Melyor, anònima del Cançoner de la Colombina (1460-1480)
Nina e vina, anònima del Cançoner de la Colombina
Dinos Madre del donsel, Juan de Triana, inclosa al Cançoner de la Colombina. Solista: Lucía Gandía, mezzosoprano
Morir non può il mio cuore, il Desiderio (1566), Maddalena Casulana (c.1544-d.1583)
Maria dolce Maria, Primo Libro delle Musiche (1618), de Francesca Caccini (1587-d.1641). Soprano solista: Mirèia Poveda
Tant lo seny y fantasia, contrafacta* d’Un sarao de la Chacona, (1644), Joan Aranyés (c.1580-c.1650)
Chi desia di saper, Primo Libro (1618) de Francesca Caccini
Priego ad amore, op.1, (1644) de Barbara Strozzi
Dolcissimi respiri, o Il silentio nocivo, op.1, (1644) de Barbara Strozzi
Assi quen nono gradece faz falssidad e gran mal, motet de Pedro Salinas Robles**
*Text del Sarao de Amor de Joan Timoneda (València. 1520-1583)
**Encàrrec del Festival de Música Antiga La Vila del Joy.
Strela do dia
Sancta Maria, Strela do dia és el títol d’una de les cantigues més conegudes de la magna obra recopilada sota la regència d’Alfons X de Castella i Lleó, el savi. A través de les cantigues, a més de les lloances a Santa María, coneixem costums i episodis de dones de diferent condició i classe social, això sí, sota el prisma de la moralitzadora societat cristiana i masclista imperant en l’Europa tardomedieval.
Aquesta presència femenina té un punt en comú amb la contrastada influència poètica musical arábiga andalusina en les cantigues, cultura en la qual van prodigar les qiyan, o esclaves cantaires, tant musulmanes (sáqalibai) com a cristianes (rümiyyat) capturades en territori musulmà, formades primer a les escoles de la Meca i Medina, després la de Còrdova, Sevilla, Úbeda, Dénia…
Aquest concert, a més, commemora el 800 aniversari del naixement d’Alfons X (1221) posant en relleu cantigues de dones com a protagonistes al llarg dels segles xiii al xvii. Després d’una selecció de peces de contingut femení en importants col·leccions musicals medievals, com són les Cantigas a Sancta Maria i el Llibre Vermell de Montserrat, segueix un recull dels llibres de música Renaixement relacionats amb les corts de Castella i Aragó, com són els cançoners de la Colombina, El Escorial i Montecassino. Els segles xvi i xvii estan representats les compositores Maddalena Casulana, Francesca Caccini, i Barbara Strozzi, a més d’una contrafacta d’una xacona del lleidatà Joan Aranyés amb text de l’escriptor valencià Joan Timoneda.
D’altra banda, una de les cantigues que obrin el concert, Como gradecer ben feito é cousa que muito val (CSM 235), narra l’estada d’Alfons X a la ciutat, hui valenciana i fins al segle xix castellana, de Requena. La mateixa cantiga ens explica que allí el monarca va emmalaltir greument, però va ser sanat i lliurat de la mort per obra miraculosa de la verge Maria. Altres fonts ens indiquen que, en aquella visita, el savi es va trobar amb el seu sogre Jaume I d’Aragó per a negociar sobre els territoris arrabassats a les taifes d’Al-Àndalus. I és aquesta cantiga 235 la que inspira Pedro Salinas Robles la composició d’Assim quen nono gradece faç falssidad e gran mal, motet per a 2 sopranos, contralt, 2 tenors, baix, corneto, 2 xeremies, 2 sacabutxos, baixó i orgue.
Informació extreta de:
